Dijous
24 de setembre a les 12:30 hores, el científic rus visitarà la Facultat de
Física de la Universitat de València (Saló d'Actes de la Biblioteca de
Ciències, Campus de Burjassot) per a oferir als estudiants la conferència “The
Universe before the hot Big Bang”, on tractarà una altra qüestió teòrica
fonamental: podem arribar a conèixer què va passar just en l'instant de la Gran
Explosió que va donar origen al nostre univers? Amb experiments com el Gran
Col·lisionador d'Hadrons (LHC) podem reconstruir les condicions que van existir
instants després del Big Bang (10-10 segons), però Rubakov disertarà sobre la
possibilitat d'arribar encara més lluny.
Rubakov (Moscou, 1955) es va graduar en Física en la Universitat Estatal de Moscou en 1978 i va realitzar el seu doctorat en l'Institut de Recerca Nuclear de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1981, on va començar la seua carrera com a investigador. El 1987 es va convertir en vicedirector de recerca de la instituci, i cap científic en 1994. També és professor en la Universitat Estatal de Moscou.
Ha rebut nombrosos premis per la seua recerca, inclosa la Medalla d'Or i Premi per a joves científics de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1984; el Premi A. A. Friedmann de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1997; el Premi Pomeranchuk de l'Institut de Física Teòrica i Experimental en 2003; el Premi M.A. Markov de l'Institut de Recerca Nuclear en 2005; el Premi Bruno Pontecorvo en 2008; el Premi J. Hans D. Jensen de la Universitat de Heidelberg i la Solvay Chair en Física dels Instituts Internacionals Solvay a Brussel•les en 2009; i el Premi Julius Wess en 2010.
Rubakov (Moscou, 1955) es va graduar en Física en la Universitat Estatal de Moscou en 1978 i va realitzar el seu doctorat en l'Institut de Recerca Nuclear de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1981, on va començar la seua carrera com a investigador. El 1987 es va convertir en vicedirector de recerca de la instituci, i cap científic en 1994. També és professor en la Universitat Estatal de Moscou.
Ha rebut nombrosos premis per la seua recerca, inclosa la Medalla d'Or i Premi per a joves científics de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1984; el Premi A. A. Friedmann de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1997; el Premi Pomeranchuk de l'Institut de Física Teòrica i Experimental en 2003; el Premi M.A. Markov de l'Institut de Recerca Nuclear en 2005; el Premi Bruno Pontecorvo en 2008; el Premi J. Hans D. Jensen de la Universitat de Heidelberg i la Solvay Chair en Física dels Instituts Internacionals Solvay a Brussel•les en 2009; i el Premi Julius Wess en 2010.
Resumen: With Big Bang nucleosynthesis
theory and observations, we are
confident of the theory of the early
Universe at temperatures up to T ≃
1 MeV, the corresponding age being
t ≃ 1 second. With the LHC, we
hope to be able to go up to
temperatures T ∼ 100 GeV and
down to age t ∼ 10−10 seconds. The
question to be addressed in this talk
is: Are we going to have a handle on
even earlier epoch?
The key issue in this regard is the
theory and observational data on
cosmological perturbations - inhomogeneities in the energy density and, hopefully, relic gravity
waves. We take a bottom up approach, and discuss the properties of the perturbations that we
already know of and will possibly uncover in the future, and on this basis try to reconstruct the
earliest cosmological epoch. Even though by now we know only very basic things about the density
perturbations, these unequivocally show that the conventional hot epoch was preceeded by another
epoch with rather peculiar properties. The best guess is inflation, but interesting alternatives to
inflation are not ruled out for the time being. It is likely that future observations will discriminate
between various hypotheses about the earliest Universe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario