Per a introduir el tema del qual, de bon segur, parlarem el pròxim dijous dia 4, ací teniu un poquet d'informació relacionada amb els temes de genètica que estem veient:
La genètica forense naix a principis del segle passat, quan Karl Landsteiner descriu el sistema ABO dels eritròcits i Von Durgen i Hirschfeld descobrixen la seua transmissió hereditària. Esta ciència va sorgir com una branca de la Criminalística l'objectiu de la qual era la identificació genètica tant en casos d'investigació criminal com en estudis biològics de la paternitat. Inicialment, les investigacions se centraven en l'estudi d'antígens eritrocitaris (sistema ABO, Rh, MN), enzims eritrocitaris i sistema HLA (*). Amb l'estudi de estos marcadors podia incloure's o excloure's a una persona com a possible sospitós per posseir una combinació genètica igual o diferent de la del vestigi biològic trobat en el lloc dels fets.
Però va ser a mitjan segle passat quan gràcies al descobriment de l'ADN i de la seua estructura i al posterior avanç en les tècniques d'anàlisi d'esta molècula, que la genètica forense va evolucionar considerablement fins al punt que hui en dia pot parlar-se d'una nova subespecialitat dins de la Medicina Forense: la Genètica Forense.
La genètica forense és puix l'especialitat que engloba l'aplicació de les tècniques de biologia molecular utilitzant ADN, relacionada amb el poder judicial. En les agressions sexuals el forense explora a la víctima, pren mostres de restes deixades per l'agressor, examina les robes de la víctima, a la recerca de fonts de ADN, després estudia este material en el laboratori per a culminar amb l'elaboració de l'informe decisiu per a les actuacions penals.
Generalment els resultats de la medicina forense no són concloents, sinó que s'expressen en termes de probabilitats. És a dir, per les tècniques de ADN no pot certificar-se que una mostra de ADN pertany a una determinada persona, però es pot asseverar la mateixa premissa amb una probabilitat molt pròxima a u. En el cas dels resultats negatius, estos sí que són concloents.
Gràfic: Cariotip d'una persona de sexe masculí (Font: Wikipedia).
(*)El "antigen leucocitari humà"(HLA) és un conjunt de gens implicats en el reconeixement immunològic i en la senyalització entre cèl·lules del sistema immunitari. Les formes en què són transmeses de pares a fills constituïxen un sistema també denominat de complex major de histocompatibilidad (de histo, "teixit") o de la individualitat (per a diferenciar el propi de l'alié), el denominat sistema HLA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario