La publicació universitària NOU DISE dedica un reportatge de dos pàgines a este centenari en l'últim número del 2010.
Enguany s’han complit cent anys de l’accés de la dona a les universitats en igualtat de condicions. A Europa havia ocorregut algunes dècades abans, però a Espanya no es van obrir les aules de les universitats a l’alumnat femení fins l’aparició de la Reial Ordre del 8 de març del 1910, tot i que algunes pioneres havien aconseguit accedir-hi temps abans. En l’actualitat, sis de cada deu estudiants són xiques. L’assignatura pendent està encara en les càtedres i als despatxos rectorals.
Amb este motiu, el número 375 de la publicació universitària NOU DISE, amb el qual ha acomiadat el 2010, dedica un ampli reportatge al centenari de l’accés de la dona als estudis superiors. Al llarg de dos pàgines realitza un recorregut històric que s’inicia a mitjans del segle XV amb les peripècies d’una jove estudianta que es va introduir a la Universitat de Cracòvia disfressada d’home “per amor al saber”. Així mateix, es fa eco d’altres informacions, com ara el seminari ‘Les dones en la història de la ciència’ que es va celebrar a l’Institut López Piñero i la publicació del ‘Diccionari Biogràfic de Dones’ per la Xarxa Vives d’Universitats.
Durant la investigació, que culmina amb la situació de la dona a la universitat en l’actualitat, es descobreix el nom de la primera dona espanyola que es va ‘colar’ dins les aules per estudiar Dret: l’escriptora gallega Concepción Arenal que, com en el cas de l’estudianta de Cracòvia, es va fer passar per home per anar com a oient a la Universitat de Madrid.
París i Zuric van ser les universitats pioneres en acceptar alumnes femenines en igualtat de drets amb els homes, seguides del Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia i Alemanya. Maria Elena Maseras va ser la primera dona que es va matricular, l’any 1872, en una universitat espanyola, Barcelona, això sí, amb un permís especial del rei Amadeu de Savoia.
Les primeres dones solien estudiar Medicina, encara que l’exercici de la professió suposava una segona lluita burocràtica i social. A més, si aconseguien exercir ho feien en especialitats considerades pròpiament femenines, com ara Pediatria o Ginecologia.
La ‘Historia de la Universidad de Valencia’, una obra coordinada pel professor Mariano Peset, recull dades interessants referent a això: les aules de la Universitat de València van acollir les primeres dones ja al segle XIX, concretament a la dècada dels huitanta. Dolores Aleu, la segona dona en acabar els estudis de Medicina a Barcelona, es va examinar ací d’algunes assignatures, i a esta li van seguir Trinidad Sánchez, que va començar els estudis el 1882; Concepción Aleixandre i Manuela Solís, que van entrar a la Universitat un any més tard. Totes elles es van matricular a la Facultat de Medicina.
Font: Universitat de València
No hay comentarios:
Publicar un comentario