sábado, 20 de febrero de 2010

Etologia. Pregunta a un científic. Biologia 4t d'ESO

El pròxim dijous dia 25 els alumnes de Biologia i Geologia de 4t aniran, amb motiu de l'Any Mundial de la Biodiversitat, a una Xarrada-col·loqui amb Enrique Font, etòleg i investigador del Institut Cavanilles de Biodiversitat.
Però, Què és l'etologia?
L'etologia (del grec ethos, "costum") és la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, encara que són més coneguts pels estudis de camp. Els científics dedicats a l'etologia es denominen etòlegs. L'etologia és puix la ciència que té com a objecte d'estudi el comportament animal. Els sers humans, també animals, formen part del camp d'estudi de l'etologia i esta especialització es coneix amb el nom d'etologia humana.




I a què es dedica l'Institut Cavanilles de Biodiversitat?

L'Institut Cavanilles es dedica a l'estudi de la biodiversitat i la biologia evolutiva amb un enfocament integrador i pluridisciplinar. Fundat en 1998 per la Universitat de València, consta en l'actualitat de vora 50 investigadors de plantilla, tots ells professors de les facultats de Biologia i de Farmàcia, juntament amb un nombre semblant d'estudiants de doctorat i postdoctorals. L'Institut dirigeix un programa de doctorat en Biodiversitat i Biologia Evolutiva. L'Institut té dos seus principals: l'una a l'edifici dels Instituts d'Investigació, situat al campus de Paterna, pròxim al campus de Burjassot de la Universitat de València, i l'altra al Jardí Botànic de la Universitat de València, que d'ací a poc celebrarà el segon centenari de la fundació. Ambdós edificis són de construcció recent i disposen d'equipaments moderns. Els grups d'investigació estan organitzats en les seccions següents: Genètica evolutiva, Limnologia, Entomologia, Ecologia evolutiva, Biologia de la conservació, Zoologia marina, Paleontologia, Ecologia de vertebrats, Bacteriologia, Etologia, Diversitat Vegetal i Ecofisiologia, Cnidaris i Neurobiologia comparada.



El punt més fort de l'Institut està en la seua capacitat per abordar pràcticament qualsevol qüestió relativa a la biodiversitat des de múltiples facetes, estudiant des de la morfologia fins al comportament, des de la variació genètica molecular fins a la quantitativa, i integrant experts en àrees complementaries com la biologia molecular, genètica, biologia de poblacions, paleontologia, taxonomia, ecologia, neurobiologia o etologia. En aquest sentit, a més de l'equipament d'investigació dels seus grups, l'Institut es recolza en l'equip i el personal dels Serveis de Suport a la Investigació Experimental de la Universitat de València, especialment les seccions de seqüenciació d'àcids nucleics i proteïnes, de bioinformàtica i de microscòpia electrònica.
Entre d'altres, cal esmentar les següents àrees actives d'investigació entre els grups de l'Institut: sistemàtica molecular, evolució de virus, genètica de poblacions aplicada a la conservació d'espècies, coevolució, evolució genòmica, bioinformàtica, epidemiologia molecular, evolució del sexe i de la compensació de dosi, limnologia, aqüicultura marina, control de plagues, biologia i sistemàtica d'àfids i dels seus parasitoides, sistemàtica i biogeografia de lepidòpters, biologia i conservació de plantes, ecologia de comunitats, cartografia de vegetació, sistemàtica i taxonomia vegetals, biologia de la reproducció, mamalogia marina, parasitologia marina, biologia poblacional i ecologia evolutiva de rotífers, competència intraespecífica i interespecífica, evolució de sistemes reproductius, paleobiologia de mol•luscos marins, tafonomia, paleobiologia del triàsic, etologia de lacèrtids, ecofisiologia, els líquens com bioindicadors, ecologia de vertebrats, assignació de recursos en aus, estudis de biodiversitat i evolució de hidrozoos, i neurobiologia bàsica i clínica.
Més informació: http://www.uv.es/~biodiver/v/index.htm



El nom de l'Institut prové del gran botànic valencià Antonio José Cavanilles i Palop (València, 16 de gener de 1745 — Madrid, 5 de maig de 1804.

La pregunta seleccionada pel Museu de la Ciència ha sigut redactada per Alicia Descalzo: La Dra. Francine Patterson enseñó a una gorila a hablar mediante el lenguaje de los signos, sabiendo su incapacidad para hablar por la posición de la laringe. Koko, la gorila, comprendía más de 2000 palabras, alcanzando un coeficiente intelectual de 70 a 95. ¿Hasta que punto influye esta capacidad de entendimiento en el comportamiento de Koko? ¿Es capaz de razonar una pregunta?
Ja vos donarem la resposta d'Enrique Font.

No hay comentarios:

Publicar un comentario