Santiago Ramón i Cajal (Petilla d'Aragó, Espanya, 1852 - Madrid, 1934) és amb Severo Ochoa els dos únics espanyols guanyadors del premi Nobel de Medicina i Fisiologia.
En 1869 la seua família es va traslladar a Saragossa, on son pare havia guanyat per oposició una plaça de metge de la beneficència provincial i havia sigut anomenat, a més, professor interí de dissecció. En un ambient familiar dominat per l'interés per la medicina, es va llicenciar en esta disciplina en 1873. Després d'assentar plaça en la sanitat militar (1874), va ser destinat a Cuba com a capità mèdic de les tropes colonials. A la seua tornada a Espanya, en 1875, va ser anomenat ajudant interí d'anatomia de l'Escola de Medicina de Saragossa.
Foto: Cajal en el seu laboratori de València
Dos anys més tard, en 1877, es va doctorar per la Universitat Complutense de Madrid; per eixa època, Mestre de Sant Joan li va iniciar en les tècniques d'observació microscòpica. Va ser anomenat director de Museus Anatòmics de la Universitat de Saragossa (1879) i més tard catedràtic d'anatomia de la de València (1883), on va destacar en la lluita contra l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat en 1885. Va ocupar les càtedres d'histologia en la Universitat de Barcelona (1887) i d'histologia i anatomia patològica en la de Madrid (1892).
A partir de 1888 es va dedicar a l'estudi de les connexions de les cèl•lules nervioses, per a la qual cosa va desenvolupar mètodes de tenyiment propi, exclusius per a neurones i nervis, que milloraven els creats per Camillo Golgi. Gràcies a això va aconseguir demostrar que la neurona és el constituent fonamental del teixit nerviós. En 1900 va ser anomenat director de l'acabat de crear Institut Nacional d'Higiene Alfons XII. Va estudiar també l'estructura del cervell i del cerebel, la medul•la espinal, el bulb raquidi i diversos centres sensorials de l'organisme, com la retina.
La seua fama mundial, acrescuda a partir de la seua assistència a un congrés a Berlín i gràcies a l'admiració que professava pels seus treballs el professor Kölliker, es va veure referendada amb la concessió, en 1906, del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina pels seus descobriments sobre l'estructura del sistema nerviós i el paper de la neurona, guardó que va compartir amb C. Golgi.
En 1907 es va fer càrrec de la presidència de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques. Un any després de la presentació de la tècnica del formol-urà per Golgi, va desenvolupar la seua tècnica de l'or-sublimat, amb la que s'obtenien millors resultats.
En 1920 va renunciar a la direcció de l'Institut Nacional d'Higiene i el rei Alfons XIII va autoritzar la fundació de l'Institut Cajal d'Investigacions Biològiques, que quedaria instituït dos anys més tard i al que Cajal dedicaria els seus esforços fins a la seua mort, després d'abandonar la docència universitària. Prova de la intensa activitat que desplega encara en este període és la publicació, en 1933, del treball titulat «Neuronismo o reticulismo», en la revista científica Arxius de Neurobiologia, aportació que es considera el seu testament científic.
Ramón i Cajal va ser el creador, a més, d'una important escola, a la que es deuen contribucions essencials en diversos camps de la histologia i de la patologia del sistema nerviós. Entre els seus deixebles espanyols destaquen J. F. Tello, D. Sánchez, F. De Castro i R. Lorente de No. La seua labor va gaudir d'un ampli reconeixement internacional, que no sols se circumscriu a la seua època.
Encara hui el seu nom és el més citat en les més de dotze mil revistes mèdiques que es publiquen en el món. La seua dedicació a l'anatomia, a l'anatomopatología, a la histologia, a la neurohistología no tenen parangó. ´
Podeu conéixer totes les obres publicades per Ramón i Cajal en http://www.iqb.es/historiamedicina/personas/cajal/cajal101.htm
Cajal va ser un gran dibuixant com podeu vore en estes dos làmines dibuixades per ell:
No hay comentarios:
Publicar un comentario