2 de febrero: Día Mundial de los Humedales

En Enlaces Noticias de Hoy: La crisis de los humedales españoles.
Un aiguamoll és una zona de terres, generalment planes, en la que la superfície s'inunda permanent o intermitentment, al cobrir-se regularment d'aigua, el sòl se satura, quedant desproveït d'oxigen i donant lloc a un ecosistema híbrid entre els purament aquàtics i els terrestres.
La categoria biològica d'aiguamoll comprén zones de propietats geològiques diverses: banyats, pantans, estorades, marenys, pantans, torberes, així com les zones de costa marítima que presenten abnegació periòdica pel règim de marees (manglars).
Definició de "aiguamoll" (o terres púbiques, wetlands segons RAMSAR):
Un Aiguamoll és una zona de la superfície terrestre que està temporal o permanentment inundada, regulada per factors climàtics i en constant interrelació amb els sers vius que l'habiten.
Segons l'article 1 del paràgraf 1, es consideren aiguamolls,
"les extensions de marenys, pantans i torberes, o superfícies cobertes d'aigües, siguen estes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancats o corrents, dolços, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditat de les quals en marea baixa no excedisca de sis metres".
Així mateix, contingut en l'article 2 del paràgraf 1, s'estipula que,
"podran comprendre les seues zones riberenques o costaneres adjacents, així com les illes o extensions d'aigua marina d'una profunditat superior als sis metres en marea baixa, quan es troben dins de l'aiguamoll".
El Dia Mundial dels Aiguamolls se celebra cada 2 de febrer des que en 1971 es duguera a terme la Convenció de Ramsar.La funció principal de l'aiguamoll, després de ser un gran ecosistema i un important hàbitat per a molts sers vius, és que actuen com filtrants naturals d'aigua, açò se deu al fet que les seues plantes hidrófites, gràcies als seus teixits, emmagatzemen i alliberen aigua, i d'esta manera fan un procés de filtració. Antigament els aiguamolls eren drenats per ser considerats una simple inundació dels terrenys, però hui en dia se sap que els aiguamolls representen un gran ecosistema i se'ls valora més.
Note's que certs rols de les terres humides posseïxen importància institucional. Per exemple, els peixos no reconeixen les fronteres nacionals i són capaços de migrar llargues distàncies. Conseqüentment, la destrucció o degradació de les terres humides en un país pot tindre impactes directes sobre els recursos biològics d'altres.
A pesar de la seua importància, les terres humides en tot el món es troben amenaçades. Estos perills provenen de la conversió intensiva a l'agricultura o aqüicultura, desenvolupament industrial, canvis hidrològics artificials o degradació per mitjà de l'explotació excessiva.

Amb 48 aiguamolls i una extensió de 45.000 km2, la Comunitat Valenciana compta amb la xarxa de zones humides mes densa d'Europa, superant, en tèrmit relatiu de superfície, dos vegades a Andalusia i tres a Catalunya. D'entre totes elles destaca l'Albufera de València.

Otra noticia interessant per a Biologia de 3r és: Probar el pulmón antes de trasplantarlo.