La dona en la ciència sempre ha estat present encara que s'ha tendit a amagar la seua contribució. Fins al pròxim 9 de gener pots vore l'exposició Dones i ciència a l'Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Palau de Cerveró . Plaça Cisneros, 4 | 46003 València) de dilluns a divendres de 09:00 a 20:00,:
L'exposició, que presenta una instal·lació artística rupturista amb un túnel de tòpics sexistes procedents de dites populars i de frases pronunciades per personatges il·lustrats (filòsofs, escriptors, polítics…), ens acosta, mitjançant una selecció de fotografies i panells, a la trajectòria professional de 42 científiques de diferents èpoques. A més, el públic té ocasió de conéixer, de primera mà, més d'una desena d'objectes d'ús quotidià creats per dones. El principal objectiu del projecte, segons les comissàries, és proporcionar al públic elements de judici que els permeten desprendre's d'aquesta “bena social” que, encara hui, pesa sobre els seus ulls, i demostrar que les dones, al llarg de la història, han anat molt més allà del que es coneix de manera general.
Entre els avanços que es poden veure en la mostra destaquen invents de la vida quotidiana ideats per dones, com el corrector líquid opac (Liquid Paper) per rectificar sobre el paper, registrat per Bette Nesmith Graham als anys 50, l'eixugaparabrises inventat per Mary Anderson a principi del segle XX, els bolquers d'un sol ús que el 1951 va patentar Marion Donovan o el sostenidor modern registrat per Mary Phelps Jacobs el 1914. Així mateix, coneixem la creació d'altres avanços, com el vehicle Rover Sojourner, que va aterrar a Mart el 1997 i que va dissenyar la científica de la NASA Donna Shirley, o la fibra d'alta resistència (Kevlar®) utilitzada per a l'elaboració d'armilles antibales, aquest últim invent patentat per Stephanie Kwolek el 1974 i que podem observar directament en l'exposició. Com a científica més propera apareix Pilar Mateo, doctora per la Facultat de Química de la Universitat de València, que ha patentat una pintura insecticida usada per poblacions indígenes de Sud-Amèrica per combatre malalties.
A més, hi ha temps i espai per visibilitzar millor vides increïbles de dones que van lluitar, a contra corrent, per fer-se un buit en un món d'homes. Destaquen, entre altres, les històries de Miranda Qualified Barry (Irlanda v. 1789-Regne Unit 1865), cirurgiana de l'exèrcit britànic que va viure la seua vida adulta fent-se passar per un home per poder ingressar a la Universitat. Una altra dona que presenta la mostra és Hipàtia d’Alexandria (Egipte, 355/370 aC-415/416 aC), primera matemàtica de què es té coneixement: va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar el densímetre. L'espanyola María Zambrano (Vélez-Màlaga, 1904-Madrid 1991) és, per a molts estudiosos, una de les figures més importants del pensament filosòfic espanyol del segle XX. Una altra pionera, en aquest cas del món científic, és Marie Curie (Polònia 1867-França 1934), que va treballar en el camp de la radioactivitat i va ser la primera dona a ser professora a la Universitat de París; va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física el 1903 i el Premi Nobel de Química el 1911.
Informática en femenino
http://es.wikipedia.org/wiki/Mujeres_en_la_ciencia
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Mujeres_ganadoras_del_Premio_Nobel
http://www.uis.unesco.org/_LAYOUTS/UNESCO/women-in-science/
http://www.oei.es/salactsi/Mujercie.pdf
http://www.csic.es/web/guest/mujeres-y-ciencia
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/carlostercero/webcole/educaTIC/Mujeres_Cientificas/Cientificas.htm
Etiopía: Por ser ellas
Davant d'esta situació, hem de lluitar per la igualtat real.
Hui: Todo el arroz de Fukushima supera por primera vez los controles de radiación; Drama salvaje retratado; Tierra de Francisco José, el significado del Norte; La flor de Pascua, los franciscanos y el poder de la televisión; La arquitectura ecológica defiende volver a la construcción con tierra; Madrid busca talentos e ideas para explotar la energía del subsuelo urbano; Envoltorios ecológicos y creativos; Progreso's Prolonged Pier; Por qué queremos que los robots nos pinten las uñas; Realidad virtual contra el racismo; Google antes de Google: así se resolvían las dudas en las bibliotecas el siglo pasado; El Cajal más íntimo, carta a carta; El año en que llegaremos a Plutón; Diez monstruos del pasado que los paleontólogos “revivieron” en 2014; Transporte de CO2 entre la atmósfera y el interior de la cueva de Altamira; Sin frenos contra el cáncer; El enorme coste de la obesidad; Tres males que el ejercicio ayuda a combatir aparte del sobrepeso; La desinformación, la gran enemiga de la vida poco saludable de los españoles; Regalar entradas para el teatro o una sesión de espá refuerza la amistad; i Cómo cumplir los buenos propósitos de año nuevo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario