L'Institut López Piñero i l'Aula de Cinema de la Universitat organitzen un cicle de cine sobre l'estereotip del científic boig
El cicle comença dijous que ve dia 31 de maig amb la projecció de la pel·lícula Frankenstein de Mary Shelley, de Keneth Branagh
L'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat), amb seu al Palau de Cerveró, i l'Aula de Cinema de la Universitat de València, presenten el cicle cinematogràfic Científics bojos. La primera sessió serà dijous que ve dia 31 de maig amb la pel·lícula Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley´s Frankenstein, Keneth Branagh, Estats Units, 1994). El següent dijous 7 de juny es podrà veure el llargmetratge El ladrón de cadáveres (The Body Snatcher, Robert Wise, Estats Units, 1945). El dijous 14 de juny tindrà lloc la projecció de La mosca (The Fly, Kurt Neumann, Estats Units, 1958). I per a tancar el cicle, el dijous 21 de juny es projectarà el clàssic de ciència-ficció Metrópolis (Fritz Lang, Alemanya, 1927).
Les projeccions, que tindran lloc els dijous indicats a les 18 hores en la sala de conferències del Palau de Cerveró, seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia i un col·loqui posterior en el qual podrà participar el públic assistent. El cicle, coordinat per José Antonio Díaz Rojo, investigador de l'IHMC, ens acosta a diferents mostres de l'estereotip del científic boig, obsessiu i sovint genial, àmpliament explotat al llarg de la història del cinema. Les pel·lícules de ciència-ficció i de terror que es presenten suggerixen que la ciència, la genialitat i l'afany de dominar el món poden mesclar-se per a formar un còctel de fatal desenllaç, en el qual el científic pot caure víctima de la seua pròpia ambició i bogeria.
El film que obri el cicle, Frankenstein de Mary Shelley, narra la història d'un jove investigador suís amb una desmesurada passió pels misteris de la vida i la mort, que li portaran a concebre la possibilitat de crear un home a partir de restes humanes. La pel·lícula, una de les més fidels adaptacions de la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el modern Prometeu, oferix un perfecte exemple de l'estereotip de científic boig obsessionat per descobrir els secrets de la creació.
La segona pel·lícula, El ladrón de cadáveres, ens trasllada a la ciutat d'Edimburg en 1831. Allí, el sinistre John Gray servix clandestinament el doctor MacFarlane, un prestigiós cirurgià i professor d'anatomia, cadàvers robats del cementeri. Gray s´aprofitarà del secret per a fer xantatge al doctor. Aquest, per la seua banda, encarna la figura del científic boig entregat a la seua ambició per damunt de tot.
El llargmetratge del següent dijous, La mosca, relata la història d'un brillant científic obsessionat per perfeccionar un transferidor de matèria i estendre el seu funcionament als éssers humans. A fi d´aconseguir-ho experimenta amb si mateix i, fruit d'una fatalitat, patix una mutació en part de la seua anatomia, que adopta els caràcters d'un insecte. Víctima de la seua pròpia experimentació, tractarà de retindre la seua humanitat i revertir el procés que li ha convertit en una aberració de la ciència.
Finalment, el dijous 21 de juny tindrà lloc la projecció de Metrópolis, obra mestra de l'expressionisme alemany que oferix una visió apocalíptica de la societat del futur, materialitzada en una gegantina ciutat amenaçada pels plans d'un científic boig i la seua criatura robòtica.
Organitza:
El cicle comença dijous que ve dia 31 de maig amb la projecció de la pel·lícula Frankenstein de Mary Shelley, de Keneth Branagh
L'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat), amb seu al Palau de Cerveró, i l'Aula de Cinema de la Universitat de València, presenten el cicle cinematogràfic Científics bojos. La primera sessió serà dijous que ve dia 31 de maig amb la pel·lícula Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley´s Frankenstein, Keneth Branagh, Estats Units, 1994). El següent dijous 7 de juny es podrà veure el llargmetratge El ladrón de cadáveres (The Body Snatcher, Robert Wise, Estats Units, 1945). El dijous 14 de juny tindrà lloc la projecció de La mosca (The Fly, Kurt Neumann, Estats Units, 1958). I per a tancar el cicle, el dijous 21 de juny es projectarà el clàssic de ciència-ficció Metrópolis (Fritz Lang, Alemanya, 1927).
Les projeccions, que tindran lloc els dijous indicats a les 18 hores en la sala de conferències del Palau de Cerveró, seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia i un col·loqui posterior en el qual podrà participar el públic assistent. El cicle, coordinat per José Antonio Díaz Rojo, investigador de l'IHMC, ens acosta a diferents mostres de l'estereotip del científic boig, obsessiu i sovint genial, àmpliament explotat al llarg de la història del cinema. Les pel·lícules de ciència-ficció i de terror que es presenten suggerixen que la ciència, la genialitat i l'afany de dominar el món poden mesclar-se per a formar un còctel de fatal desenllaç, en el qual el científic pot caure víctima de la seua pròpia ambició i bogeria.
El film que obri el cicle, Frankenstein de Mary Shelley, narra la història d'un jove investigador suís amb una desmesurada passió pels misteris de la vida i la mort, que li portaran a concebre la possibilitat de crear un home a partir de restes humanes. La pel·lícula, una de les més fidels adaptacions de la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el modern Prometeu, oferix un perfecte exemple de l'estereotip de científic boig obsessionat per descobrir els secrets de la creació.
La segona pel·lícula, El ladrón de cadáveres, ens trasllada a la ciutat d'Edimburg en 1831. Allí, el sinistre John Gray servix clandestinament el doctor MacFarlane, un prestigiós cirurgià i professor d'anatomia, cadàvers robats del cementeri. Gray s´aprofitarà del secret per a fer xantatge al doctor. Aquest, per la seua banda, encarna la figura del científic boig entregat a la seua ambició per damunt de tot.
El llargmetratge del següent dijous, La mosca, relata la història d'un brillant científic obsessionat per perfeccionar un transferidor de matèria i estendre el seu funcionament als éssers humans. A fi d´aconseguir-ho experimenta amb si mateix i, fruit d'una fatalitat, patix una mutació en part de la seua anatomia, que adopta els caràcters d'un insecte. Víctima de la seua pròpia experimentació, tractarà de retindre la seua humanitat i revertir el procés que li ha convertit en una aberració de la ciència.
Finalment, el dijous 21 de juny tindrà lloc la projecció de Metrópolis, obra mestra de l'expressionisme alemany que oferix una visió apocalíptica de la societat del futur, materialitzada en una gegantina ciutat amenaçada pels plans d'un científic boig i la seua criatura robòtica.
Organitza:
Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i l'Aula de Cinema de la Universitat de València.
http://www.ihmc.uv-csic.es/
No hay comentarios:
Publicar un comentario